L’exili del talent: enamorat de l’optimisme dels mexicans

A l’hora acordada, connecta la càmera web de l’ordinador portàtil i, abans que aparegui la seva imatge amb la bandera catalana i l’escut del Barça penjats de la paret de l’habitació, ja se sent el soroll estrident d’un avió aterrant en un aeroport proper i el bullici del carrer colant-se per la finestra: les paradetes ambulants de venda d’aliments o de compra d’electrodomèstics, els cotxes, les sirenes d’ambulància… “Dormo amb taps, perquè, si no, no hi ha manera”.

José Manuel Martínez fa nou mesos que està instal·lat a Mèxic DF, i s’hi ha adaptat tan ràpidament que probablement no tornarà a Barcelona en una temporada llarga.

Publicat al diari Público el desembre del 2011
Pots descarregar-te el pdf de l’article aquí

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s