L’exili del talent: el somni de l’eterna joventut al país més poblat

Desafiar el canvi horari i reunirse a les quatre o les cinc de la matinada amb els col·legues per veure a la televisió un partit del Barça a gairebé 9.000 quilòmetres de casa és estrany, certament. Però jugar torneigs amb els futbolins de l’empresa Billares Córdoba que hi ha instal·lats en un centenar de bars de Pequín encara és més surrealista.

Juntament amb les celebracions de dates assenyalades com ara l’Onze de Setembre, la castanyada, el carnestoltes o la diada de Sant Jordi, aquesta és una de les moltes activitats que organitza el Casal Català a la capital xinesa. “Ho fem més per crear vincles entre nosaltres i per fer contactes que per donar a conèixer la cultura catalana, però és per una qüestió de pressupost. Tot és voluntari, perquè la quota de soci és molt reduïda, així que miracles no en fem, aquí, eh!”, diu sarcàsticament Xavi Roch, un sociòleg que va trobar feina de professor d’espanyol gràcies a aquesta entitat.

Publicat al diari Públic el novembre del 2011
Pots descarregar-te el pdf de l’article aquí

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s