Eloi Cordomí: “A Catalunya vivim pendents del cel”

eloi cordomí

Cada matí l’Eloi puja al terrat del seu edifici, comprova tots els aparellets de l’estació meteorològica i anota les dades en un paper. Francesc Mauri el descriu com una persona ordenada i polida. Aquesta podria semblar una situació actual, però el cert és que estem parlant de fa més d’una dècada, quan un joveníssim Eloi Cordomí de 14 anys, ara l’home del temps d’‘Els Matins’, va ser el protagonista d’un vídeo de la tele d’Horta-Guinardó que circula per la xarxa. Aleshores ja era un apassionat de la meteorologia.

Publicat a la revista Lecturas el juny de 2012
Pots descarregar-te el pdf de l’article aquí

Robots en la seva tinta

robots en la seva tinta

Recordeu Mazinger Z? Era una sèrie manga en què un robot gegant lluitava contra les forces del mal. La història del còmic, com també la de la literatura o el cinema, està plena de personatges robòtics. Bons com l’entranyable Wall-E o dolents com HAL 9000, de la pel·lícula “2001”. La darrera edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona ha volgut retre homenatge amb una exposició que recull tota aquesta iconografia perquè el gran públic aprengui ciència d’una forma divertida.

Emès a Tendències (XTVL) el maig del 2012
Pots veure el reportatge clicant aquí

Este brazo no es mío

agnosias

Cuentan los que le conocieron que el Che Guevara era un negado para la música. Y eso que le encantaba. De pequeño, en la escuela, le sacaban cada dos por tres de la fila porque desafinaba al cantar. En las fiestas pedía a sus amigos que le dijeran qué ritmo estaba sonando, y es que era capaz de bailar un tango cuando lo que tocaban era una samba, como aparece en la película Diarios de una motocicleta. E incluso tenía dificultades para distinguir el himno del 26 de julio, un canto de rebeldía cubana, de La Internacional, la canción más famosa del movimiento obrero.
La torpeza del Che no era más que una manifestación de su amusia o sordera musical, un deterioro de la capacidad para discriminar las características básicas de las notas y los matices musicales. Algo que padece de nacimiento un 4% de la población, incluso músicos profesionales. Aunque las auditivas son algunas de las más frecuentes, el abanico de agnosias es de lo más amplio.

Publicado en la revista Redes en mayo de 2012
Puedes leer el reportaje aquí

Empar Moliner: “Faig literatura només quan el cos m’ho demana”

empar moliner

La nit d’abans ha jugat el Barça i per això avui un grup d’homes de negocis es reuneixen a la cocteleria Ideal de Barcelona per comentar la jugada. A Empar Moliner, que és una apassionada del futbol, li encanta infiltrar-se en aquests ambients amb un Manhattan a la mà. De vegades hi va per llegir o escriure, d’altres simplement pel pur plaer de fer una copa. “Va haverhi una època, fa anys, que si tu estaves sola en la barra d’una cocteleria et venien i et demanaven preu. Ara les coses han canviat.Jo, sempre que he hagut de celebrar alguna cosa, m’he autoconvidat a mi mateixa a sopar”, assegura.

Publicat a la revista Lecturas el juny de 2012
Pots descarregar-te el pdf de l’article aquí

Marc Garriga, com gestionarem el coneixement els propers anys

marc garriga

Enviem un mail a una administració pública sol·licitant una informació i tarden dos mesos a contestar-nos. Si és que ens contesten… En països com els Estats Units, això és impensable. Perquè tenen lleis de transparència. En un món en què ho tenim tot a l’abast a un sol clic, en què tots podem escriure un article a la Viquipèdia, quin sentit té no ser transparent? Parlem amb en Marc Garriga, que ens dóna algunes pistes sobre com gestionarem el coneixement els propers anys.

Emès a Tendències (XTVL) el maig del 2012
Pots veure el reportatge aquí

Arxiu Xcèntric

arxiu excèntric

El cinema experimental és encara un gran desconegut per a la majoria de cinèfils. Per això els museus i centres d’art d’arreu del món estan fent esforços per divulgar aquesta forma més artística, podríem dir, d’explicar històries, entre el gran públic. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona n’és un dels més importants, en aquest sentit. El seu Arxiu Xcèntric compta amb més de 700 títols de cinema experimental i creatiu. Es tracta de pel·lícules que comparteixen una sèrie de trets en comú: el primer que o les mires aquí o és realment difícil que les trobis. I el segon, que tenen escassa per no dir nul·la circulació als circuits habituals de cinema.

Emès a La Xarxa Tendències (XTVL) el juny del 2012
Pots veure el reportatge clicant aquí

Susanna Fawaz, apassionada de la seva feina

susanna fawaz

Diu que li agrada la calma, tancar-se el cap de setmana a casa seva a Igualada amb un bon llibre, però després el cap li va a mil per hora. “He fet de tot: ioga, reiki, respiracions, acupuntura, flors de Bach… Però res!” Aquesta inquietud constant és la que comparteix amb la cuinera Olga Nebot, el seu personatge a ‘La Riera’. Filla d’un libanès i una manya, la Susanna Fawaz es mou com peix a l’aigua al barri de Gràcia de Barcelona, on té una escola de formació d’actors i alguns dels seus racons preferits, com el Teatre Lliure.

Publicat a la revista Lecturas el maig de 2012
Pots descarregar-te el pdf de l’article aquí