El Perú, segle XVI. Els conqueridors espanyols i portuguesos importen esclaus negres de l’Àfrica per apropiar-se de les riqueses del país. L’Església catòlica els prohibeix l’ús de tambors per expressar els seus cants de lamentació per la seva condició d’esclaus perquè els consideren instruments pagans. Així que comencen a improvisar noves formes de comunicació a través de la música. Els que viatgen en barcos, comencen a repicar les caixes en què es transporta la mercaderia. És l’origen del caixó, reconegut oficialment al Perú com a Patrimoni Cultural de la Nació.

Publicat al diari Públic l’octubre del 2010
Pots descarregar-te el pdf de l’article aquí

“Heroïna del medi ambient”. Així és com la va definir el setmanari nord-americà Time el 2008 per enfrontar-se “a poderosos”, com el sector de la construcció. “El moment realment heroic de  Narbona va arribar quan va implantar un pla per limitar la construcció a la costa en un intent per tornar les platges espanyoles a un estat més natural”, deia a les seves pàgines.

Publicat a la revista Dones el desembre del 2011
Pots descarregar-te el pdf de l’article aquí

El sol acababa de ponerse aquel 17 de febrero de 1864 en la bahía de Charleston, Carolina del Sur (EE UU), cuando ocho corpulentos hombres tomaron sus posiciones, prácticamente codo con codo, en el claustrofóbico submarino. El H. L. Hunley se hizo mar adentro únicamente propulsado por la fuerza de aquellos defensores de la causa confederada en plena guerra de Secesión americana.

Faltaban quince minutos para las nueve de la noche cuando John Crosby, oficial de guardia del buque unionista Housatonic, atisbó con sus prismáticos algo en el agua. Al principio creyó que era un delfín, hasta que, incapaz de identificar aquella sombra, dio la alarma. El capitán del navío, Charles Pickering, ordenó abrir fuego contra aquel objeto extraño que se les acercaba sigilosamente.

Ni las armas ligeras ni los cañones disuadieron al Hunley de su cometido. El submarino
estrelló un arpón al que habían acoplado un torpedo con 50 kg de pólvora cerca del timón y la hélice del Housatonic. Luego retrocedió y, cuando se hallaba a unos cincuenta metros de distancia, accionó el mecanismo de detonación. La explosión casi ni se oyó.

Publicado en Historia y Vida en septiembre de 2011
Puedes descargarte el pdf del reportaje aquí

“Em van agafar unes ganes tan fortes d’estar fora, de viatjar, que és que no em podia controlar”. Hi ha poca gent que als 17 anys s’adoni amb tanta claredat com Juan León que el seu destí passa, inevitablement, per marxar a l’estranger. “Aleshores feia segon de batxillerat en un institut de Santa Coloma de Gramenet, però ho vaig deixar per anar-me’n a viure a Barcelona i treballar al mateix temps en una discoteca i en una botiga de llibres per estalviar. Quan vaig tenir prou diners, em vaig comprar el bitllet d’avió i vaig marxar!”.

Publicat al diari Públic l’octubre del 2011
Pots descarregar-te el pdf de l’article aquí

Pujant pel carrer Virtut, al barri de Gràcia de Barcelona, a mesura que ens acostem a la casa on David Bagué viu i treballa, alguna cosa ens diu que estem a punt de traslladar-nos a una altra època. Potser l’entrada, coronada per una gran porta de fusta testimoni del pas del temps, si ens fixem en les seves esquerdes. O el 1877 forjat en ferro que veiem a la façana si aixequem una mica més el cap. Quan el lutier ens obre la porta i ens impregna aquella intensa olor de fusta, les nostres sospites es veuen confirmades de cop.

Publicat al diari Públic el març del 2011
Pots descarregar-te el pdf de l’article aquí